La cabuderia, la tenacitat, la insistència, la contumàcia, l'obstinació, la porfídia, la perseverança... Són variacions d'una mateixa actitud. Els matisos sobre la forma, els fets, les raons, els arguments, els punts de vista, els desitjos, les intencions, fan que balle la valoració d'eixa actitud cap un sentit positiu o cap un sentit negatiu. La valoració la fa algú que mira, escolta i jutja, algú que té eixa facultat, funció, privilegi, poder o, simplement, el costum i l'oportunitat.
Convé llegir les deu idees de Carme Junyent que han garbellat en el diari Ara. 🔗 A continuació de cada idea, afigc una versió treta de la nostra cultura popular:
- Aprofitar la llei del 25 % a les escoles: fer niu de tota brossa.
- El dret de morir en català: els drets són per a les ocasions.
- Responsabilitat personal a l’hora de salvar el català: per a tu faràs.
- La consciència lingüística dels joves: la hipocresia de cridar vi i vendre vinagre.
- No al llenguatge inclusiu: la febre conillera de la política.
- La importància de no canviar de llengua: saltarà la llebre.
- Contra l'ús de totis: i que no mos posen l'albarda.
- El llenguatge no crea realitat: però fa entrar el cap per la cabota.
- Internet, una oportunitat per al català: baixat del cel.
- Apel·lar als indiferents: de més verdes en maduren.
Cada un d'eixos titulars és un intent de síntesi, parcial i condicionat pel punt de vista de qui l'ha fet. En realitat, tan sols anuncien el tema, i necessiten desplegar, estendre, contrastar, comprovar, debatre les idees, crear els instruments i aplicar-los, valorar els resultats, corregir i millorar, i tornar a fer girar la roda. Després, casdacú vorà com s'ha de sentir quan actua amb prudència, però constància, amb calma i amb persistència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada