«Hola, bon dia, hui»... Aixina començava la seua primera emissió la radiotelevisió valenciana el dilluns 9 d'octubre de 1989, amb Diego Braguinsky com a imatge i veu en pantalla. 🔗. Les estadístiques sociolingüístiques es poden esprémer per a que diguen alguna cosa bona de la trajectòria de l'ens televisiu, sobretot si partim de la ideologia que convida a «resistir» i «defendre». L'ens va acabar un poc abans que la llengua —això és una previsió falsable—. No pareix que ningú pensara en «consolidar» i «comboiar» per a ampliar les ocasions i els índexs d'ús de la llengua.
Com díem fa dos dies, Ximo Puig pareixia que fa anys, quan no era president de la Generalitat, tenia clar que la qüestió rellevant per a la pervivència d'una llengua era l'ús. Per això em torne a vore obligat a insistir-li que complixca els seus deures en el seu web presidencial:Vos agrairia que publicàreu els continguts en valencià en la versió en valencià del web. Ara mateix, en la pàgina https://president.gva.es/va/inicio tant els tres extractes com les notes de premsa a les quals remeten, estan exclusivament en castellà: sobre el «centro cultural Raimon», «cooperación entre los territorios» i «X Premios Cope Valencia». A més, vos agrairia que m'indicàreu si es tracta d'un error puntual o si esteu aplicant un protocol de gestió lingüística del vostre web que preveu incomplir la legislació i les vostres obligacions lingüístiques.
Ja ho vaig reclamar en 2019. Però també amb el web del president Alberto Fabra Part, al 2014. El problema d'ús de la llengua en l'administració pública valenciana (en les Corts Valencianes passa també això) és tant la desídia del compliment polític com la resistència o el boicot d'alguns alts funcionaris, sempre disposats a imposar la seua ideologia sempre que els deixen fer-ho. I el cas és que els deixen massa sovint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada