En l'àmbit de les coses de la gestió lingüística, Mónica Oltra recorre a la Constitució quan Garcia Melero li demana en tv3 (Tot es Mou, 28.10.2021; cap al minut 02:37 🔗) pel condicionament que han anunciat Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya de l'aprovació dels pressuposts del 2022 al «blindatge del català o valencià a l'audiovisual». Primer fa com si no sabera què li demanen, o com si no vullguera clavar-se en bucs, però la cosa és que la seua resposta necessita interpretació, ja que sembla que siga de l'estil dels qui diuen que no s'han de fer lleis per a ampliar els drets i llibertats de les dones, dels homosexuals, ni tan sols sobre l'habitatge... Tal com diu Oltra, «això ja ho diu la Constitució espanyola», «és la reivindicació de l'evidència».
Com que estem acostumats a la queixa i la militància defensiva i reactiva —i a la decepció per les actuacions reals—, mos pot paréixer una resposta tèbia i aigualida, però si pensem que és cert que hauria de ser una evidència marcada en la Constitució espanyola, cal exigir-ho al nivell més alt, com fa Oltra, no barat a aprovar els pressuposts, sinó com a obligació constitucional. Llàstima que els fets dels seus coŀlegues de l'administració del Consell de la Generalitat valenciana o de les Corts Valencianes tampoc mos traguen de la decepció i s'òmpliguen la boca amb declaracions que després no es reflectixen en la pràctica real.
Ara mateix, en la versió en valencià del web del president de la Generalitat valenciana 🔗 la notícia és:
Ximo Puig destaca que el centro cultural Raimon dará a conocer a las próximas generaciones la contribución del cantautor setabense en la recuperación de la identidad valenciana
Només en castellà i enllaçant amb la nota de premsa 🔗 que també està només en castellà. Sort que, segons cita Sergi Castillo Prats (Operació avl, pàg. 170), Ximo Puig tenia clar que «el més important és l'ús».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada