dijous, 18 de novembre de 2021

Van haver d'intervindre

Este matí en la ràdio la periodista Àngels Barceló (cadena ser) ha informat del conflicte laboral que s'estava produint en Cadis, i ha caigut en eixe tic retòric que s'associa tan rutinàriament a les actuacions policials. Ha dit que la policia «ha tenido que intervenir». En canvi, no ha dit que els obrers hagen hagut de fer vaga o que hagen hagut de llançar cudolades —jo tampoc crec que tinguen cap obligació d'apedregar res, però és possible que alguns manifestants sí que pensen que ho han de fer—.

Eixa descripció de l'actuació policial com si sempre estiguera fonamentada en una necessitat objectiva, és una formulació d'altres temps —em recorda els informatius franquistes— encara habitual que pareix que massa periodistes han incorporat com si fora un recurs estilístic de la narració periodística, quan en realitat és una expressió tendenciosa o valorativa que només hauria de poder fer —com a explicació o com a excusa— un càrrec policial o polític, però no els periodistes.

En el moment que la periodista ho expressa amb eixa fórmula d'obligació, està apartant-se de la descripció dels fets i de la informació, i està avalant o reforçant la versió d'una de les parts en conflicte, la versió policial dels fets. Els periodistes haurien de descriure la situació, documentar les actuacions d'uns i altres; i haurien de deixar la seua opinió en la secció corresponent, on segurament hi pot haver punts de vista diferents i on es pot debatre si l'actuació policial era o no era necessària o obligada per a alguna finalitat admissible democràticament.

El problema és que es dona com a informació una valoració acrítica de l'actuació policial. Si els oients i periodistes ho assimilem com a recurs estilístic narratiu de la informació, no serà estrany que acabem pensant, quan algú és detingut o sotmés a la força de la intervenció policial, això típic de les societats sotmeses a la temor del poder antidemocràtic: «Si la policia li ha pegat una porrà, deu ser perquè ha fet alguna cosa que no devia». Una cosa aixina vaig sentir que arguïen alguns després de les agressions policials als votants pacífics de l'1 d'octubre del 2017 a Catalunya. Objectivament, havien assimilat que els colps de porra són més legals contra les urnes i el dret d'expressió política que un referèndum iŀlegal. Estaven votant, van haver d'intervindre a colps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada