El mateix metge que mos menysprea en castellà en el centre de salut, mos atén amablement en valencià passiu en l'hospital. L'arbitrarietat de la burocràcia és un camí ple de sorpreses i revoltes amb obstacles inesperats o passeres insospitades. En tot cas, el mínim de gestió lingüística democràtica encara no ha arribat a impregnar els usos i costums del funcionariat públic valencià, cosa comprensible si hem estat educats amb l'herència permanent i sistemàtica de la genuflexió davant els poders i la subordinació lingüística davant qui siga que parle en castellà.
De poc ha aprofitat eixa xenofòbia de baixa intensitat que s'estilava quan era menut i que encara es sent de tant en tant: «uns castellans», per a fer referència despectiva a uns forasters. No mos hem llevat la xenofòbia de damunt, però segur que l'aplicaríem amb gust contra mosatros mateixos. Supose que el masoquisme és una avanç respecte al sadisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada