dilluns, 4 d’octubre de 2021

Dades i autoenganys

Em convida un company de tfv a fer un balanç sobre la política lingüística del govern valencià actual. A pesar del que pense sobre el tema, tinc alguna prevenció a atrevir-me a entrar en eixa aigua tan térbola:

Trobe que dec estar molt desconnectat de la realitat de la política lingüística del govern actual, perquè tota la informació que m'arriba es dividix massa clarament: de manera negativa (segons els tècnics amb què parle) o en forma d'autobombo (dels dirigents i càrrecs).

Segur que m'estic perdent alguna cosa bona que deuen estar fent, perquè un govern tan interessat en el tema (tal com m'han reiterat alguns càrrecs amb qui he pogut intercanviar impressions arran de les meues queixes) no pot ser que tinga una balanç tan magre com seria no fer-ho pitjor que els governs anteriors (amb l'excepció de les Corts Valencianes, on la gestió de la direcció de Morera i els seus suports del psoe i Unides Podem encara ha segut pitjor en uns quants aspectes ben rellevants).

Fa uns dies encara vaig tindre ocasió de presentar una queixa davant l'odl i una altra davant el síndic de greuges, les dos relacionades amb el desinterés per una gestió lingüística que «normalitze» l'ús del valencià. No hi ha mans, només veig la mateixa retòrica compensatòria de la desídia (sempre en proporció directa). Les Corts Valencianes en són una bona mostra.

A més de les meues prevencions, Takse té una percepció clarament negativa, i ho pot argumentar amb alguns exemples d'actuacions i d'inactivitat concretes. De fet, dijous passat encara estaven aprovant una proposició política —no és cap norma ni cap obligació— en el parlament espanyol que pretén facilitar la reciprocitat de les emissions de les cadenes públiques de l'estat espanyol... Encara estan aixina, ¡i això que es poden vore per la televisió en línia!

La cosa és si tenim més mitjans en valencià, més professionals que treballen en valencià, més parlants i més interaccions en valencià al País Valencià, a Espanya o a Europa (i ara, ¡si el govern espanyol encara es nega a permetre el valencià com a llengua de treball a la Unió Europea!). Si mos posem a discutir si l'autobús del valencià, si les campanyes de publicitat en la ràdio, si les subvencions als mitjans en castellà per traduir de mala manera, si l'acompanyament lingüístic per als funcionaris, si la resurrecció de Canal 9 (perdò, ara es diu À Punt, però poques millores) i algun canvi de nom oficial municipal, no aclarirem res.

Les dades, en la pàgina de la Generalitat Valenciana, són del 2016. 🔗 I el balanç s'ha de fer amb dades sobre ús real i sobre eliminació de barreres a l'ús del valencià. No hi ha dades, però hi ha normes i reglaments: una persona pot aprovar les oposicions sense tindre ni idea de valencià. Les percepcions estan massa clares, però, és clar, són enganyoses, sobretot «autoenganyoses».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada