divendres, 22 d’octubre de 2021

Aigua pura en uns anys

Per tal d'eliminar papers de damunt la taula, repasse un article que no sé per què vaig arrancar del suplement del diari un dia de desembre del 2019. Es tracta de l'article d'Esther Paniagua en què traça un petit perfil personal i científic de Cleis Santos, 🔗 una investigadora que pretén aconseguir un sistema eficient, portàtil i barat per a purificar l'aigua. Consulte en la xarxa a vore com va la cosa, però no trobe res que no siguen entrevistes del mateix any o del següent i referències als articles que està publicant seguint la seua recerca acadèmica.

Cal dir que al final de l'article en el suplement del diari es mostra prudent:

¿Quan tindrà la científica el seu prototip? En un any i mig, calcula. No obstant, no creu que es puga comercialitzar abans de cinc anys [...].

No sé si a algú li ha sorprés l'expressió «en un any i mig» —en vaig parlar ahir: espere no pegar la vara molt més 🔗—, perquè les normatives de l'espanyol-castellà i del valencià-català no accepten eixe valor semàntic que s'ha fet usual des de fa unes quantes dècades, per no dir quasi un segle. De totes formes, la cosa és que d'ací a cinc anys supose que ja l'hauran acceptada. I espere que en eixe moment encara estigam a tampe de celebrar-ho amb un glop d'aigua, no sé si ben pura, només que siga potable. En tres anys, més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada