En llengües que no són el castellà

En Els Matins de tv3 (07.10.2021), 🔗 amb Francesc Xavier Vila i Teresa Cabré tornem a tindre una mostra de la boira i les falsedats que envolten la política lingüística espanyola. Segons les paraules de Lídia Heredia reproduint les declaracions del ministre Miquel Iceta:

Ajudarem a la producció en llengües que no són el castellà.

Supose que ho degué dir, però en el tall de vídeo que trauen, el ministra diu unes quantes banalitats i una obvietat tan faŀlaç com siga de gran la bona intenció que anem a creure que podria tindre Iceta:

Si no les protegim des de l'estat, ¿qui ho farà?

Si acabàrem d'estrenar la democràcia o la constitució del 1978, mos podríem creure que eixa suposada obvietat té algun fonament real, però ja fa massa anys que sabem que l'estat «espanyol» —les clavegueres, els embornals, les aixetes i la granereta— no està desprotegint només, sinó que està actuant contra totes les llengües que no siguen el castellà. Eixe estat nega permanentment l'ús de les llengües dels «altres espanyols» en tots els àmbits on li és possible impedir-ho. I les dades mostren que s'està aconseguint l'efecte —i a pesar del que recomanava aquell, 🔗 es nota molt la cura i l'interés que hi posa eixe estat d'ideologia aŀlòfoba.

Per altra part, on no ho pot impedir, també aconseguixen l'efecte del desistiment amb altres mitjans (convencions socials, subvencions, menyspreus polítics, ocultament de l'existència d'eixes altres llengües...). I a pesar d'això, ací estem, reclamant, utilitzant el valencià-català com si tinguérem dret a fer-ho en qualsevol àmbit i fent-los més nosa que una brossa en l'ull a alguns que tot s'ho miren com si la diversitat i la diferència foren un greuge contra la seua concepció de la pàtria lingüística.