La conversa dels obrers sobre els que parlen en valencià i que ells —sud-americans que no sé quant de temps fa que estan per ací— encara pensen que no entenen:
—¿Tu los entiendes cuando hablan en valenciano?
—No, nada.
—Yo tampoco, o un poco. Lo que yo hago es decir que sí a todo.
L'altre riu.
—Sí, les dices que sí... Eso hago yo.
A mi em semblava que m'havien entés. De fet, m'han entés quasi del tot, perquè m'han explicat la caiguda que tenia el balcó que faria que l'aigua de pluja eixira cap al carrer. No calia res més, que tampoc tenim tanta amistat encara. I a pesar que m'han entés, com que no he canviat de llengua, han tingut la sensació que no m'entenien, o no del tot. Supose que és la sensació que tens de no acabar de saber com has pogut entendre el que t'han dit, si en realitat no sabries reproduir res d'això que has sentit.
Amb eixos malentesos i confusions de la pràctica, amb les frases simples amb «obrir», «tancar», «demà», «treballar», etc., es fa camí i anem assimilant qualsevol llengua. La professora no parava de repetir: «Verstehen sie mihr?» ¡I tant que si!, essencialment eixa frase que tant repetia. I quant a dir que sí, sol ser una bona recepta, dir que sí a entendre la llengua dels altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada