divendres, 1 d’octubre de 2021

I les hores

Sense saber massa bé cap a on tirar, si és que he de tirar cap a enlloc, ni si serà prou..., m'agarre un temps de llicència. Dic si serà prou, però no sé per a què, i això pot convertir-se en un motiu per a una absurda mortificació posterior, perquè ès massa fàcil lamentar-se pel que hem deixat de fer i oblidar que bé mos ho hem passat fent això o allò, o mirar com passen les oronelles, els estornells, alguna blanca, els pardalets i les hores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada