Tornem a començar les vacances. Enguany mos ha tocat partir-les. Esta segona fase més llarga supose que serà més moguda, perquè hi ha «tant de temps per davant» que l'haurem d'omplir... Una faenassa, certament, sobretot perquè sembla que tens l'obligació de viatjar, de passejar, de vore coses, de moure't sense parar amunt i avall buscant novetats. A vore com li contes a ningú que t'has passat el dia de vacances assegut en cadires, butaques, estores i sofans —sí, o sofanets, amb la mateixa -n de coixí— diferents llegint un munt de coses diverses i sentint música —o sorolls diversos, que a voltes també ajuden a reflexionar.
Perquè, clar, ho mostren les estadístiques, això de llegir és una cosa habitual els dies de faena, ¿oi? No fem altra cosa, vaja. I, és clar, en vacances, si no fas el turista, és a dir, si no depredes un poc de paisatge, d'entreteniment cultural, de ruïna històrica, de platja desmemoriada, no fas ben bé vacances, no estàs «gaudint» —que da poca gent que s'ho «passe bé», cal adonar-ho— que per a això fem les vacances, com si la resta de l'any estiguérem complint alguna condemna.
Cal fer vacances també de la faena, però més encara convé convertir la faena en unes vacances mentals permanents, si això és possible. Les vacances físiques, en canvi..., doncs, deu ser per això que cal mantindre's en forma durant l'any, per a aguantar-les. Uf, demà tocarà anar a córrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada