divendres, 5 d’agost del 2016
Irradiacions prohibides
Va i resulta que un dels protagonistes del film Forbidden planet (1956), que és una d'eixes pel·lícules que tinc mitificada en el record, és Leslie Nielsen. No m'esperava que eixe fóra un dels seus primers papers d'èxit. Bé, la vida dóna per a molt, a pesar de com mos sembla de curta. Ningú no diria que jo vaig arribar a fer un programa de ràdio al meu poble, que el va sentir algú i que fins i tot m'ho va dir. Crec que li va agradar, a pesar de com devia ser de lamentable. Bé, la cosa era la música. I, per tant, els meus silencis. Quan vaig dir o llegir res va ser quan la cosa va anar malament. De fet em van reballar d'un bac al carrer per llegir un poema d'Estellés, evidentment, aquell del Suetoni, «que és un fill de puta». En realitat jo era més roín que ofensiu, però hi ha qui es pensa que té dret a no ser ofés.
Marcadors:
anecdòtic,
ideologies,
literatura,
mitjans
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada