dimecres, 10 d’agost del 2016

Llengua contrafàctica

Hi ha qui va llegir algunes paraules de Pompeu Fabra sobre la «depuració» de la llengua i pareix que, sense tindre en compte la distància dels anys, el temps de reflexió que s'hi pot haver invertit i la diferència entre causa i conseqüència, hi ha vist la branca d'olivera que farà baixa la mar.

La cosa serà dedicar temps i esforços a assenyalar els castellanismes del català, no tan sols els actuals, sinó tots els que s'hi han inserit des del segle ... —poseu-hi qualsevol segle que vos faça el pes polític—. Sembla evident que eixa no devia ser la intenció de Pompeu Fabra. No sé si Fabra aspirava a la dogmatització de les seues paraules —supose que no&mdash, tenint en compte més paraules seues, com ara «Sempre disposats a rectificar les nostres opinions, res ens pot plaure més que la col·laboració dels més entesos en cadascuna de les qüestions que van contínuament suscitant-se».

Lamentablement, hi ha qui es pensa que aquella «depuració» sense vores és una tasca necessària. Bé, en són dos: la primera, convertir algunes de les paraules de Fabra en dogmes; la segona, denunciar i eliminar del català els castellanismes. I això equival a pretendre fer anar la llengua arrere cap al segle ... esmentat abans. I ací és on els hauria d'aparéixer el dilema (impossible, ja que els dogmes no són debatibles): fer reviscolar el català del segle ... abans esmentat no tan sols seria, paradoxalment, un castellanisme —atés que eixa pretensió deriva de l'existència i influx del castellà—, sinó que és impossible, perquè ni els catalanòfons ni ningú pot saber com hauria evolucionat la llengua en unes situacions històriques diferents.

La llengua del segle xxi només podria ser com la del segle ... esmentat abans, si ja no es fera servir com a llengua, si només es fera servir per a alimentar fantasies contrafàctiques sobre altres societats, històries i mons possibles.

En eixe món possible, tot el que apareguera després del segle ... esmentat abans, és castellanisme, ja que es veu que en aquell moment vam deixar de ser àngels. Amb tot, anem fent, i no està malament del tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada