dissabte, 20 d’agost del 2016
Filets i puntets
Mire pel finestral obert, per on corre l'aire cap a fora, cap a la mar, passen uns núvols baixos grisos. M'hi fixe, però el que veig volant molt a prop meu són els puntets del desgast de la còrnia. Dic jo que deu ser això. Fa molts anys ja ma mare em va dur a l'oftalmòleg perquè vea un filet. Em van dir que això era normal, que només calia acostumar-s'hi i que ja passaria. Cèl·lules mortes. A més del filet, que trobe que encara el veig de tant en tant, hi ha els puntets. Puntets i filets, com la substància de la llum, ones i partícules. Un univers en un pot de cendres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada