En les Corts valencianes, els diputats i les diputades, la nostra «elit política», fan servir totes les varietats de les llengües, i no és estrany sentir-los barrejar en una mateixa intervenció els demostratius simples i els reforçats, models diferents de morfologia verbal, de possessius (seua/seva), de pronoms (natros/mosatros/nosaltres/nos/ens), d'articles (lo/el) fins i tot... Ah, en el seu castellà no hi ha tanta variació.
En general, l'ensenyament de la llengua mos permet conéixer criteris i estils. Eixos criteris estilístics mos fan topar amb els condicionants que afecten —afecten fins a l'afectació, sovint— l'ús del valencià en l'àmbit acadèmic, en el periodístic (sense mitjans, atenció), en el cultural (sense cinema, espai) i en el comercial (¿sense dades? Veg. Catalunya). I ara que no tenim mitjans generals en valencià, ni tan sols mos arriba ja Catalunya Ràdio, l'aventura no és precisament la tria estilística, sinó la tria lingüística mateix. I tampoc hi ha tant on triar, vaja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada