L'ús de la llengua s'ha de referir a tota la llengua, no a l'ús del registre l'estàndard (que no és cap llengua). I el problema que tenim, almenys els valencians, no és d'estàndard, sinó d'ús de la llengua. Tenim gramàtiques per a parar un carro, diaris i butlletins oficials, diccionaris per dalt lo cap, dos institucions normatives oficials, universitats poc o molt interessades en elaborar propostes normatives i en estudiar la llengua, fins i tot a voltes la fan servir en la docència... No, no tenim un problema d'estandardització, sinó de desús, i la solució del desús és l'ús (de la llengua) i no que escrigam com si fórem funcionaris (en registre estàndard o en registre juridicoadministratiu).
En fi, convé recordar, certament, que l'estandardització implanta «l'estàndard en els àmbits d'ús que li són propis». Això requerix «una operació de planificació lingüística i, per tant, el control del poder polític per a prendre decisions i aplicar-les» (cites del Diccionari de sociolingüística de Ruiz i San Pascual, Sanz i Ribelles i Solés i Camardons). Eixa és la qüestió, i encara sort que «a Pollença no salen, a Sineu diuen "pèsols", a Manacor "xítxaros" i a Felanitx "estiraguissons"» (tal com afirma una companya balear de la llista Migjorn), perquè si ja només digueren «guissantes», no seria ben bé el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada