Si un lingüista fa res per «contribuir a la recuperació del valencià», està duent a terme una activitat acadèmica, científica, diríem, però en realitat està actuant seguint una decisió ètica i política, perquè es tracta de dret i de justícia... Ah, i també de lingüística, en el fons, però la «recuperació» d'una llengua no és cosa de la sintaxi o de la semàntica, sinó de la normativa, entesa ara com les normes que regulen la societat.
Sí, normalment ho oblidem, però les llengües no són sistemes de comunicació neutres, són fets socials, és a dir, polítics. ¿Tenim ètica lingüística? (Quasi) Segur que sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada