La menuda llig en veu alta El petit príncep de Saint-Exupéry sense cap entrebanc i a tota virolla. Li l'acabem de regalar. Riu i em diu que no s'ha acabat d'enterar del que ha llegit, però en realitat m'ho torna a contar amb precisió. He triat l'edició en el format més gran, sense mirar de qui era la traducció. He confiat en l'editorial per l'aspecte del llibre. He rebutjat la «nova edició en valencià» titulada El príncep xiquet, perquè fea lleig eixe retolet en la portada i perquè l'edició era en format més menut. De fet, ni m'havia adonat d'eixe títol que contrafea la tradició i li donava un sentit ben estrany, almenys per a mi, acostumat a la versió francesa i a fer el trasllat literal. Si hagueren triat El princepet o fins i tot El príncep xicotet, ja m'haguera semblat que li buscaven tres peus al gat. Ja posats, qualsevol dia ho titulen El príncep nano. El canvis de percepció recreen el món, tal com intenta demostrar el petit príncep quan clava un elevant dins d'una boa... Un barret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada