En el diari Le Monde (23.04.2013) anuncien que finalment França esdevé el nové país europeu que aprova el matrimoni entre persones del mateix sexe:
Claude Bartolone, president de l'Assemblea Nacional, ha anunciat el resultat des de la trona: «Després de 136 hores i 56 minuts, l'assemblea ha aprovat el projecte de llei de que dóna accés al matrimoni a les parelles del mateix sexe."En la televisió senc que han estat «i 45 minuts», però bé, eixe detall burocràtic no canvia el resultat. Encara que el que esta setmana mos ha enlluernat amb una foscor estranya han estat les resistències nacionalistes «republicanes» dels que han eixit al carrer contra esta mesura de llibertat, igualtat i fraternitat. Els drets i les llibertats s'han d'exercir i aconseguir cada dia, perquè sempre hi ha qui desitja restringir-los-els als «altres» o reservar-se els privilegis de la desigualtat, econòmica o religiosa, tant és. Acabe el dia interessant-me sobre què li deu picar a Fernando Savater de José Luis Sampedro. Alguna cosa sobre nacionalismes i el País Basc, pel que comenta en «Que decidan ellos» (El País, 23.04.2013):
Abunden els exemples respectables d'aquest últim tipus de ceguera, com el recentment desaparegut José Luis Sampedro, les aŀlusions al tema basc és piadós oblidar en estos moments de dol.En general, quan es barregen eixos ingredients en la ploma de Savater, no cal esperar cap idea ponderada o lògica, tan sols un nacionalisme reactiu realment amarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada