La millor política

He reconéixer que em resulta prou carregós haver de transcriure la consellera Bonig Trigueros. Per exemple, quan responia en una comissió (10.04.2013; en castellà):

Vosté sap l'admiració que he tingut sempre..., i aprofite que fa uns dies mos va deixar la millor política per a mi, amb diferència, del segle xx, i de molt, i de la història, que ha estat Margaret Thatcher. Jo defense al cent per cent els seus postulats d'una administració petita al servei dels ciutadans.

Però el que no té pèrdua no és que diga que admire eixa política anglesa, que ves a saber eixa admiració a què es deu, si a la guerra de les Malvines, on els anglesos van acudir amb el seu «petit estat» armat amb matamosques, sinó el cinisme tan vanitós que arriba a desplegar:

¿Vosté veu lògic que mantingam trens buits quan només l'utilitzen nou persones? ¡És que això ho estan pagant tots els ciutadans valencians! L'autònom que, per exemple, ha vist com han disminuït més de la mitat les seues vendes i no pot pagar les seues quotes... ¡És que eixe també em pot exigir a mi, com a responsable política que em dec a tots els ciutadans, eficàcia i eficiència en els recursos públics! I si vostè pot gastar 4, ¡no gaste 7! ¡I més en estos moments de tanta dificultat!

La consellera té una gran capacitat per a condensar en les seues intervencions arguments sense fonaments embolicats en faŀlàcies i adobats amb prepotència. I encara vullc pensar que almenys la conselleria pretén ser cínica, perquè espere que, a pesar del que sembla, hi haja alguna cosa més que una immensa i interminable buidor retòrica.