En València el xic del forn em demana si sóc de la Marina o de més cap avall. En Gandia la fornera m'ha dit que la triara jo mateix. La tonya. En tenia una lleixa ordenada i plena. Encara he arribat, més tard, al futbet, on he hagut de fer de porter. Cinc gols m'han clavat, un o dos per culpa de la «falta de pràctica», deixe-m'ho aixina. I encara n'he salvat alguns. Hem perdut un dels partits de la temporada que no solem perdre. Ja tocava.
A ma mare no li agrada La vida breve d'Onetti, però diu que intentarà acabar-la per si de cas. En canvi, com que és massa gros per a les seues mans, m'enduc Los cipreses creen en Dios de Gironella. I li deixe La ciudad y los perros de Vargas Llosa, Todo son preguntas de Millás i Howards End de Forster (traducció de Toni Pascual). Té l'engrunsadora d'esquena a la finestra. La finestra mira al sud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada