Abans de començar els vint i tants quilòmetres de hui, Emili em du (de part d'Alícia) l'edició de la correcció suecana que vaig fer fa uns mesos, picant pedra amb el teclat: Entre Sueca i sueca. Report d'un emigrant de Vicent Soler Serrano (ed. Llibreria San Pere). A pesar de la meua maldestra coŀlaboració —de la qual dóna compte el colofó del llibre— l'editorial ha tret un totxet molt ben fet, tot i el paper massa blanc per al meu gust. Però és cosa de gusts, és clar.
Ben a gust, per exemple, li haguera pegat una última revisió abans de l'edició, però no hi va haver ocasió i, és clar, ara veig alguns ets i uts que me se van passar per alt durant la revisió que vaig haver de fer per a porgar el text del pronom mos i d'algun altre tret del registre suecà en què l'autor volia haver escrit el llibre, trets que no li agradaven a l'encarregat de donar el vistiplau a la coŀlaboració municipal. Cosa de gusts —no de normativa ni de literatura—, i per tant, irrebatible. En el colofó s'explica de passada tot això:
quan encara cuejava
l'aturmentada intermediació lingüística
de Sant Mos,
al qual ens acollirem
en una certa ocasió,
i resultà que confonia
cisternes per llanternes.
Ací marque un sic, perquè això ha aparegut aixina. El sant d'eixa devoció dec ser jo mateix. Encara que hui siga el dia de tots els sants, trobe que m'han pujat massa prompte a eixe altar. Però per a alguns adoradors de tòtems, més enllà dels quaderns Rubio tot és confusió o predicadors de religions errònies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada