M'han proposat un pla de pensions, perquè m'ix molt bé, diuen. Estem en la campanya, abans que acabe l'any i volen recaptar diners. Mirant mirant, he pensat en Caixa Ontinyent, ja posats, l'última caixa dels mohicans. Hi ha una pàgina graciosa sobre els imposts més extravagants de la història:
A les bruixes. Les autoritats de Bucarest, Romania, van aprovar el 2011 un impost pel qual obligaven els professionals de l'endevinació a pagar un 16 % dels seus ingressos, a més d'haver de fer aportacions al servei de salut i jubilació. Va generar tantes queixes que va haver de ser suprimit.
A les finestres. A finals del segle xvii el rei Guillem iii d'Anglaterra va establir un impost als propietaris de cases que tingueren més de sis finestres. Per a evadir el gravamen hi va haver qui va preferir tapiar-les.
A la bellesa. L'economista japonés Takuro Morinaga ha proposat incrementar els imposts als solters més bells i, al seu torn, reduir el gravamen a aquells no tan agraciats. L'objectiu: incrementar la natalitat del país. La seua idea és dividir els solters en quatre categories (ben plantats, normals, mitjanament lletjos i lletjos), augmentant la càrrega impositiva en un 100 % als més guapos i reduint en un 20 % als més lletjos. D'aquesta manera, afirma, els més lletjos i els ben plantats podrien competir en les mateixes condicions per la conquesta d'una dona.
Tenint en compte les noves taxes judicials que han aprovat i les que ja n'hi havien, l'extravagància graciosa està pel cantó d'alguns imposts, però la realitat per ací no fa gens de gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada