dijous, 25 de setembre del 2008

Van dir sobre el valencianisme

¿Preus finals socialistes?
El dia 23 de setembre del 2008, un dimarts plujós, el president de la Generalitat, Francisco Camps Ortiz, va dir en el ple de les Corts Valencianes:


«Crec fermament que la nostra llengua valenciana és part essencial de nosaltres, del nostre patrimoni i de la nostra identitat. És un element d'unió i d'enriquiment per a tots els valencians, i es funda en la història comuna compartida per tots mosatros, els valencians.»


El misteri és com lliga això amb el fet que no arriben ni a una quarta part dels estudiants els que poden aprendre amb normalitat el valencià, que no hi ha cinemes que projecten pel·lícules en valencià, que els funcionaris tinguen requisit lingüístic castellà però no valencià, que el web de les Corts funcione en castellà de manera predeterminada i que hi haja seccions només en castellà (Corts Infantils), que els pressupostos de La Generalitat no es publiquen íntegrament en valencià i que el síndic de greuges li ho haja de reclamar al conseller i que este com si sentira ploure —i després s'omplin la boca de valencianisme de llanderola—, que en les activitats públiques i privades la ignorància del qui no saben (valencià) puga ser imposada als que sí que en saben i el parlen, que als tribunals de justícia s'aplique la injustícia (lingüística i processal) contra els qui s'hi expressen en valencià...

D'altra banda, hi ha el curiós portaveu parlamentari del PSOE (i del PSPV encara, sostenen) en les Corts valencianes, Ángel Luna González, que firma un article, «Hacia el final del debate» (El País, 25.09.2008) que diu molt dels seus plantejaments polítics i de la deriva que encara viu el seu partit. Ni més ni menys que ix en defensa de la «seua» proposta de la ponència marc de canviar el nom del pspv a pscv. El mal és que no té cap argument seriós per a fer-ho, excepte que el pp valencià sembla que es diu aixina o que, segons ell, ningú fa ús de la denominació País Valencià en l'espai públic:


Si el 40 % dels valencians de hui han arribat ací o han naixcut en les tres últimes dècades, ¿els diria res esta defensa nostra d'una cosa que els queda tan lluny?


¿A quina «defensa» es referix, si és ell qui pretén carregar-s'ho? Si han arribat fins ací i en eixe estat lamentable —el PSPV— ¿té això res a vore amb el nom o més aviat amb les persones que l'hi han dut, Luna González entre altres? Al capdavall, això de «Comunitat Valenciana» sabem d'on ve i per què, i era eixe joc amb dos baralles el mateix que practicava el PSOE quan governava.

Arribats ací ja no dubtem dels valors que deu tindre este personatge polític, que vol pintar la façana només per imitar als qui han aconseguit el poder. És a dir, cap diferència amb el PP, mimetització, i aixina obtindrà el poder. Però, ¿per a què vol eixe poder? ¿Per a fer la política del pp? Eixa és la seua proposta de democràcia, el torns polítics del segle xix.

La coincidència fa que el diputat Betoret Coll del pp sense saber-ho va descriure en el ple de les corts les posicions d'este «pspv» encara hui de Luna González:


Per tant, els demane que en pròximes propostes de resolució o en pròximes propostes que facen a esta cambra, exercixquen eixe pseudovalencianisme que pareix que porten només en les seues sigles però que no exercixen de veritat.


¡Nyas!, només cal que se'l lleven de les sigles i ja tindrem el mateix pseudovalencianisme del pp. Per cert, Betoret Coll en esta ocasió s'ha expressat en castellà. Luna González ho fa sempre en castellà en la cambra parlamentària... ¿Hi té això res a vore? ¿Té això res a vore amb el «pseudovalencianisme» que els critica Betoret Coll? La meua opinió és que sí, sobretot en el cas de Luna González, que no pertany al 10% de la ciutat de València que mos expressem en valencià (hui m'he enterat en la ràdio que al País Valencià, la llengua ha «creixcut negativament» un percentatge de 7 punts des del 1985. Veg. Levante).

En certa manera, tal com diu la foto d'una botiga del centre comercial El Saler, este cap de setmana tenen el congrés que pot saldar la degradació política del pspv, es diga finalment com es diga. O pot ser que no, vaja, si només es tracta del següent, en paraules de Luna González:


[A]rticular un discurs que explique, racionalment, a eixa important grup social que no es diu d'esquerres, que els socialistes podem garantir un govern més democràtic, més tolerant i més integrador, que pot dur-nos a una societat més eficient econòmicament i més cohesionada socialment, una societat en què ells, també, eixiran guanyant.


I ara no sé per què he escrit esta entrada, amb la faena que tinc. Per cert, hat trick ahir en la patxanga d'entrenament, i sense parar de parlar en valencià. Sort que els qui parlem valencià al País Valencià no tenim tantes ínfules salvapàtries i mos dediquem al valencià de cada dia, a escriure'l i parlar-lo amb qui siga i a on siga, que és com cal mostrar-lo, ensenyar-lo i fer-lo realment útil i vàlid com a instrument de comunicació i de pensament. I tot això, complint la Constitució espanyola, que tant fa pel castellà i pels qui reivindiquen el dret a la ignorància de les altres llengües de la península.

3 comentaris:

  1. Tot plegat és molt emprenyador per la barra que tenen els uns i els altres a l'hora de definir-se. El PP no hi ha qui se'l crega en les seues defenses de la nebulosa que entenen ells per valencianitat. Els del PSOE, ja ho tenen clar: són només PE, la S i la O les han perdudes pel camí. I el seu concepte de valencianitat és tan nebulós com el dels altres: sí, però no, potser sí, tanmateix... En fi, que no me'ls crec gens ni els uns ni els altres.

    ResponElimina
  2. Ah, per cert, a mi tant em fa que es diguen PSPV com PSCV, són PsoEEEEEEE. Sobretot, E. Vistos els fets dels darrers anys, sempre amantents al que els diuen des de Madrid.

    ResponElimina
  3. Doncs, jo crec que no té igual una cosa que altra. Ja posats, més val tindre un façana bonica que ni tan sols tindre-la, a pesar que el que hem de resoldre és, naturalment, l'interior de la casa.

    Pensant-ho bé, ¿seria possible tindre un país millor sense la façana nominal? Estic segur que sí, però això, ara i ací, s'acosta més a la fantasia que a la il·lusió.

    ResponElimina