dilluns, 15 de setembre del 2008

Neurones enredrades

Gossets en valencià
Abans d'arribar a l'entrada dels cinemes UGC, al carrer de Catadau de València, vam trobar una perruqueria canina, on podria haver tornat després de vore la pel·lícula Mamma mia!, perquè tot i l'excusa de les cançons d'ABBA, el musical fa que el cabells te s'enredren amb les neurones.

Després d'això, el cap de setmana ha fet un gir copernicà: passeig pel botànic —hi entrem debades amb el carnet de la universitat—; i dinar al vegetarià Ana-Eva, on t'atenen en valencià, però no han tingut encara la idea ecològicament recomanable de fer la carta en català i anglés. Trobe que això és bàsic per a algú preocupat per la salut general dels planeta i dels éssers que hi viuen.

Per cert, comprem en Vidal un vi gran reserva d'Utiel-Requena (2001): bastant lamentable. En canvi, un altra vi de la zona, Coto d'Arcis (bobal), ens reconcilia amb la zona. No som grans experts i esperem no estar parkeritzats, cosa que s'ha esdevingut a bona part del món interessat en el vi, segons denuncia Alice Feiring en el seu llibre The battle for wine and love or How I saved the world from parkerization.

Finalment, m'arriba Plein soleil de René Clément (1960). En realitat m'ha arribat la versió titulada Purple Noon en un dvd per a la zona 1 de l'imperi. Espere poder fer la conversió a zona 2 i gaudir finalment d'una altra revisió de la novel·la de Patricia Highsmith The talented Mr. Ripley.

2 comentaris:

  1. Hola! No he entés això que deies d'ABBA i Mamma Mia. A mi em va agradar molt i no m'esperava una gran pel·lícula ni cap gran argument, només gaudir de les cançons i d'alguna que altra coreografia. Salutacions.

    ResponElimina
  2. Bé, deu ser que tenim gusts diferents. No vaig gaudir ni amb les cançons ni amb les coreografies, per molt que no puga dir que la pel·lícula estiguera mal filmada. En general, no m'agraden els «musicals» que diuen (i tampoc si els passem a pel·lícula).

    Dit, això, trobe que la trama era ben previsible i els personatges bastant tòpics. Supose que les actrius es van salvar a pesar del paper que tenien.

    Em va agradar molt més La boda de Muriel, que també tenia a vore amb ABBA.

    ResponElimina