Estic que no sé per on començar, perquè la preocupació per este aiguabovo que és la crisi m'emboira les idees. Per sort, hi ha solucions per a estalviar diners que només demanen una mica de poliglotisme —per mal que els sàpia als de la llengua comuna e indivisible—, com ara uns auriculars sense fils model JBL 610: segons el suplement del diari El País, 239 euros; en una botiga de Barcelona, 147 euros; i en una botiga d'Alemanya, 125 euros, sempre amb ports inclosos. Decididament, la botiga alemanya Mp3-player.de fa la millor oferta. A més, ho envien per l'empresa DPD (que ací es canalitza a través de Seur), que ha funcionat perfectament.
Sort dels traductors d'alemany que hi ha en xarxa, diríem, perquè la botiga Amazon.com ens havia deixat bastant xafats, ja que té els mercats trossejats en departaments estancs en segons quins productes. I sort de la xarxa, en general, gràcies a la qual he pogut canviar la zona que té assignada el reproductor Yamaha E810 amb el comandament a distància: l'he fet apte per a totes les zones o regions. Per fi he pogut posar el dvd de Plein soleil, que només he aconseguit a un preu raonable en el format nord-americà (zona 1).
Quant a la crisi econòmica, caldria tindre en compte que no és un fenomen meteorològic, sinó que més aviat és una campanya publicitària d'algú a qui li interessa crear pànic i desconfiança econòmica i que, de passada, pretén que entre tots paguem els deutes que algunes sangoneres econòmiques han deixat. Malauradament ens movem a colp de campanya ideològica i una temporada és la persecució de la llengua castellana —un altre fenomen meteorològic, les llengües—, el terrorisme local o internacional, el canvi climàtic, l'obesitat, els separatismes o els integrismes nacionals... La qüestió és no pensar, no analitzar, sinó sintetitzar, reduir, moldre, adobar i empapussar els cervells.
I, això és, acabem veient un programa de Caiga Quien Caiga on els esbirros de Carlos Fabra, actual president de la Diputació de Castelló, assetgen i allobixen la periodista del programa, i tot amb un caire mafiós prou esperpèntic. T'adones que hi has anat a parar perquè el temps no existix en realitat i el món del segle xxi també és del segle x o la mateixa prehistòria en segons quins llocs. Però, caram, hi ha pasteres pitjors travessant la mar.
Home, és clar que l'oposició està fent servir el tema de la crisi per traure'n benefici, però crisi n'hi ha...
ResponEliminaEl que caldria seria deixar de parlar-ne i dur endavant accions concretes per tal de posar-li remei.
Salutacions des de València
Hola, Teresa:
ResponEliminaTens tota la raó, i una primera mesura hauria de ser parlar clar i sense atemorir.
Mire el GDLC i veig que crisi és una «pertorbació de l'activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament». Com que és inherent, i inherent vol dir «que existeix en alguna cosa com a atribut permanent, talment lligat a ella que no se'n pot separar», crec que no «haurien» de pretendre resoldre cap crisi en el sentit que esbomben els mitjans. Segons el meu parer, la crisi és el nom d'una excusa o d'una justificació.
Cordialment i des del centre antic de València.
A mi tot això de la crisi m'afecta, i molt, la butxaca. Tot puja i el poder adquisitiu minva. Estic totalment d'acord amb això que dius de la publicitat dirigida de la crisi. Em sorprenen molt les ajudes dels governs (amb diners de tots) a les grans empreses o bancs quan poden fer fallida i aquestes empreses, quan fan negoci i trauen beneficis mai no pensen en repartir-los a la societat. Hi ha dies que no entenc res de tot plegat.
ResponEliminaBé, també podríem dir que la crisi real seria el dia que baixen els preus i els salaris pugen. Això sí que seria una crisi, pertorbadora, però supose que més alegre. Ai, però això no ven, que diuen els periodistes.
ResponElimina