Més a espai que els massais

Entre altres coses, hui es posa en marxa més o menys el nou període de sessions a les Corts valencianes amb una sessió de la comissió de coordinació. Cap al nord fan festa nacional i ací festegem la inanitat. Per sort anem fent camí, per exemple, amb les sabates mbt, que tenen una botiga al carrer del Periodista Azzati de València. Encara que no em paguen la propaganda, confirme que són molt còmodes i fins i tot podria assegurar que saludables. Els primers dies sembla que cansen, mentres t'acostumes a buscar l'equilibri impossible, però després oli en cresol.

Pel que fa qüestions polítiques, una qüestió que em plantege —i que espere exposar en algun lloc— és per què el síndic de greuges considera que no pot atendre les queixes sobre el funcionament de l'administració de les Corts. He vist que sí que ho fan altres ombudsmans com l'europeu o el de Nova Zelanda, i encara no he llegit en què es basa eixa restricció que s'imposa el mateix síndic valencià, actitud que evidencia una dependència o servitud política o institucional que es suposa que no ha de tindre. Espere que els diputats em puguen atendre en algun moment.

Finalment, com que continue sense llegir el diari El País —llevat dels caps de setmana—, estic en pla desinformació desintoxicant. En canvi, m'informe amb tv3 i el canal 3/24, que per cert van celebrar ahir els vint-i-cinc i els cinc anys, respectivament. Parlant de televisions, vaig caure casualment fa uns dies en un doblatge d'una pel·lícula de John Boorman en Punt 2: necessita millorar, tant en els criteris lèxics i fonètics com en l'actuació de les veus, que paraven d'allò més postisses, en l'estil dels telefilms ploraners d'Antena 3. Hui fan Match Point de Woody Allen en TV3, mirarem de gravar-la.