diumenge, 25 de maig del 2008

Per a entendre

Columnes de la Llotja de València
Encara ha fet una miqueta de sol de diumenge, el temps justet d'acabar El vaixell de Genseric, el dietari de Ferran Garcia-Oliver, que podríem dir que oscil·la entre dos tipus d'anotacions:


Contra les mossegades de l'efímer no basten bones intencions, energies il·limitades i cors a prova de taquicàrdies. Calen uns suports d'intendència mínims però constants i uns professionals que es deixen dels romanços del voluntarisme militant.


S'havia tret la camisa i exhibia una esquena poderosa i un parell de braços musculosos. Pocs serien capaços de desafiar el llevantet frescot que avui fa, com és habitual als primers tempteigs de la primavera. El jove carreter ho ha fet sense manies. No ho sap, però el guió, un guió de viril i remota antropologia agrària, ho exigia.


Pel cantó de la llengua, diria que dos terços del llibre l'ha corregit una persona i l'últim terç una altra —o la mateixa amb un altre esperit—, ja que hi han aparegut algunes errades. Quant al tòpic «per / per a», un desconcert militant:


I cal reconèixer que sempre estem mal equipats per a endevinar els recambrons foscos de les persones i les seues intencions no declarades. Ací no hi ha matèria opinable sinó malentesos. En un passatge memorable de la Pastoral americana, el ventríloc Philip Roth, a través del seu ninot Nathan Zuckerman, ens adverteix d'això mateix, de les eternes dificultats per entendre el proïsme.


Quant a la resta, un cert plaer per les dites i frases fetes, com ara fer més mal que una pedregada o acabar en aigua de figues; un vocabulari generós i escollit, un fer el cas* en lloc de fer al cas i un al dia després sorprenent, quan hi cabia ben bé un endemà sense més ortopèdia. Finalment, descobrim un leviatan no recollit ens els diccionaris, i un irruir recollit només pel dcvb.

Anècdotes més o menys sucoses a banda, un bon treball que convida a pensar i refer l'escriptura per a aconseguir reflectir-nos amb profit, dignament. I, per deixar una mostra d'alguna cosa que demana més dignitat:


Els entreteniments de desficiós, com el del cas Vinatea, reflecteix el perfil mediocre de les Corts del país, amb un to d'intervenció dels parlamentaris tan baix que hi ha sospites raonables per a dubtar que estiguen en possessió del graduat escolar.


Bé, a les Corts n'hi ha professors universitaris i personatges que si et descuides et citen Carl Schmitt. I això no evita el to, el parasitisme disciplinat de vot i d'adulació i la mentira i l'opacitat permanents. No són els estudis; és, simplement, la societat que alguns volen, que s'assenta poc en el que hi ha escrit en la sanefa de la Llonja de València: «[...] non agit dolum in lingua [...]».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada