Ha plogut i m'he entretingut amb quaranta falòrnies diferents, així que tinc poca peça al teler. Amb tot, puc dir que vaig anar a la presentació del llibre L'home manuscrit de Manuel Baixauli a l'Fnac, despús-ahir. Abel Guarinos ens féu els honors i un numeret ocurrent i entretingut de lloança del llibre i de l'autor.
No cal que repetixca què em va semblar el llibre, que ja ho vaig dir. A més, ara espente el vaixell de Ferran Garcia i he entrellucat La clivella de Doris Lessing, així que tinc altres coses ja al cap, a més d'una síntesi pendent d'El nacionalismo lingüístico de Juan Carlos Moreno Cabrera.
Més tard ha eixit el sol, quan ja s'havia banyat una mica la roba estesa. Això em recorda que han fet directora d'informatius de tv3 la Mònica Terribas. Estic segur que, si ho ha acceptat, deu ser que veu que pot aportar coses bones, tantes com apreciàvem en la seua faena de La nit al dia.
Per cert, el company brasiler de Granada de bolso fa una entrada, «O gironês», ben detallada i entretinguda de la vida cultural catalanobrasilera, podríem dir. Són perles inesperades, com les que et pots trobar llegint l'article «El toque de la izquierda» de Soledad Gallego-Díaz en el diari nacionalista espanyol, què li farem, El País (09.05.2008):
Sempre serà millor suportar una societat cínica que unes lleis que legalitzen i emparen eixe cinisme.
Solc llegir habitualment els articles de Sol Gallego-Díaz, perquè des que va ser defensora del lector d'El País (per a mi la millor que ha tingut mai aquest diari) va demostrar que té ficats molt endins els principis democràtics més bàsics.
ResponEliminaMalauradament, en el terreny "nacional" és molt espanyolista. No tant com altres, però deunidó.
També lligc i fins i tot aprenc a reflexionar amb els seus articles. A voltes li escric i tot o li faig alguna esmena. A voltes respon.
ResponEliminaDe totes formes, no li he notat un espanyolisme militant mai, tot i que alguna volta he percebut una mica de desinformació en qüestions sociolingüístiques, que podia ser causada per la lectura del seu diari. Li vaig escriure per a fer-li-ho notar, perquè em semblava que això contradia els seus plantejaments democràtics progressistes. No va respondre --segurament per excés de faena.