dilluns, 5 de maig de 2008

¡Collins!

Polonesos i catalans, segons el Collins
Ens ho hauríem d'agafar amb humor: una persona polonesa elevada al quadrat és una persona que, tal com diria Jordi Pujol, viu i treballa a Catalunya. Això explica als angloparlants el diccionari bilingüe Collins español - inglés, segons podem comprovar en la imatge. El mal és que el diccionari no explica la gràcia d'eixa xenofòbia implícita que alguns sectors de la societat espanyola practiquen de broma i de veres.

La cosa, tot i vindre en un diccionari de nom eufemístic, collins, és seriosa, ja que el clave també recull eixe ús:


[2 col. desp. Catalán: Mis padres me enseñaron desde pequeña a no llamar polacos a mis compañeros de clase que eran catalanes.


Cal tindre en compte que en castellà gallego -ga té altres connotacions :


5. adj. C. Rica. tonto (║ falto de entendimiento o razón).
6. adj. El Salv. tartamudo.



I, a més, recordarem que en francés hi ha l'expressió «parler le français comme une vache espagnole», que és parlar malament el francés. Ara mateix, vaja, no em vénen al cap altres usos de gentilicis en eixe sentit, tret d'alguns relacionats amb pràctiques sexuals, o d'una expressió d'una àvia meua, «alemany dels collons», que no tenia més valor que ser recurrent en parlar dels alemanys. Per tant, diria que encara han fet sort, tant polonesos com catalans.

6 comentaris:

  1. Miquel, gràcies per afegir-te a la festa.

    En alguns àmbits, també havia sentit denominar els valencians com a txecoslovacs. Suposo que era per mimetisme amb el polacs.

    Ara hauré de convèncer el Puigmalet que en faci la valoració i mirarem de fer algun apunt commemoratiu de tots els articles fets, que n'hi ha de molt bons.

    La bomba serà quan algú cerqui al Google "Collins" i apareguin els nostres escrits primer... ;-)

    ResponSuprimeix
  2. Ja ens aniria bé trobar, doncs, el nostre Bohumil Hrabal, això sí, sense renegar del nostre sentiment kafkià de país.

    ResponSuprimeix
  3. Hola polaco (de bon rotllo),
    Pots donar la referència del CLAVE?

    Gràcies per l'apunt!

    ResponSuprimeix
  4. Hola, Puigmalet:

    El diccionari Clave. Diccionario de uso del español actual es pot consultar en la posició 15 del Multicerca, que és on l'he consultat. El diccionari en paper, edició de 1996 d'SM, no conté eixa accepció.

    ResponSuprimeix
  5. Anònim14:45

    Olá, Miquel.

    Então, a sua postagem deixou-me a penar. Certa vez, eu também me bati com o significado conotativo de alguns gentílicos ( http://granadadebolso.wordpress.com/2007/05/20/112-galegos-capadocios-e-baianos/ )e justamente peguei a conotação de galego em castelhano como você exatamente a põe (visto que a tiramos do mesmo dicionário). Tanto no meu texto quanto na posição que defendi no forum do "Fillos de Galícia", creio que, se há algum traço depreciativo no uso do vocábulo (ou tabuístico) não é função do estudioso da língua omiti-la em nome do politicamente correto, pois não é sua função. Lembro-me da "quase histeria" no fórum, visto que alguns membros até propuseram mandar uma petição ao Parlamento espanhol para que interviesse na RAE e fosse omitido o significado depreciativo dado ao gentílico. Se a língua reflete preconceitos, não adianta os tirarmos dos dicionários; eles continuarão fortes na cabeça de alguns falantes, haja ou não no dicionário.

    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  6. Anònim9:10

    Hola, Sérgio:

    Tens molta raó. El problema rau, supose, tant en els prejudicis socials com en els malentesos quant al maneig dels diccionaris.

    De fet, un perjudici diria que és sentir-se ofés si et diuen «polaco». Entenc que hem de denunciar la xenofòbia implícita, però ens ho hem de prendre com en el programa de TV3 Polònia, que precisament és un antídot contra les irritacions nacionalistes.

    Els diccionaris no marquen sempre les coses segons les veuen els «dos» interlocutors (emissor-receptor), sinó essencialment des del punt de vista de la intenció de l'emissor. Potser caldria indicar també que «pejoratiu» qualifica l'emissor, o potser en este cas hauria de ser «xenòfob». I els receptors ens ho hauríem de prendre amb l'orgull de poder compartir identitat amb els polonesos.

    Um abraço.

    ResponSuprimeix