El conseller Blasco Castany va dir dimecres passat en el ple de les Corts:
És molt important que la gent que vinga ací d'alguns països sàpia que esta és una comunitat bilingüe i que si saben coneiximents bàsics de valencià i de castellà, van a tindre més fàcil la integració.
No diu res, realment, i com que ho sap, més avant afig que es basa en l'article 10 de l'estatut d'autonomia valencià (coses a promoure) i:
[...] d'acord amb les competències que ens correspon a nosaltres, que a vegades no poden ni deuen tindre un efecte jurídic clar, però poden tindre un efecte social molt clar i poden tindre també un efecte de pedagogia política que mos ajude a tots a comprendre-mos millor i treballar per la integració, a la qual mos devem.
Caldria reclamar-li que complira els seus deures abans de promoure els seus desitjos, i esperem que l'oposició no participe en el circ de la desinformació i del paternalisme dels bons desitjos del conseller. En canvi, podria localitzar jo en molts llocs de l'acció dels govern popular valencià la pedagogia que fa que alguns ciutadans de València decidixquen deixar periòdicament —quasi cada dia— els trastos que els fan nosa al mig del carrer, però no del seu carrer, sinó del meu carrer, quasi al cantó, prop d'un contenidor de fem. Són molts anys d'una pedagogia urbanística determinada pel que es veu, molt semblant a la pedagogia lingüística que proposa Blasco Castany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada