dissabte, 5 de gener de 2008

Els valors valencians

Un caganer valencià
Arriben els reis d'Orient. El caganer valencià encara no ha complit la seua amenaça. Per a Taksenet dos guies —Barcelona i Lisboa—, per si hi ha cap possibilitat de refer alguns passos d'ara en avant.

Com si fóra un regal més, la Revista de Llengua i Dret (número 48), amb un article que podrem esprémer una mica: «Resolucions judicials i qualitat lingüística» d'Àgueda Vallès i Elizalde. L'autora té principalment en compte el que diu el diec (a més del Termcat i alguna referència al dcvb. Per tant, no recull com a admissibles mots que, a més d'usuals, han estat inclosos en altres referències necessàries per a la normativa, com el Diccionari auxiliar de Ruaix o el Salt 2.0. És el cas de celebrar o de contemplar.

Després de tornar a vore ahir L'aviador de Martin Scorsese, després de sentir de passada com Di Caprio dia que era antiamericà voler establir un monopoli per als vols internacionals, em va preocupar que, tan clar com ho tenia el personatge, en canvi, jo no podria assegurar que fer el mateix ací, al País Valencià, fóra antivalencià. De fet, ¿quins valors representa que són valencians? Tenint en compte la temptació coercitiva i totalitària dels governs del pp, actualment evidenciada en la pretensió d'impedir la reemissió d'una televisió pública (en català, a més, com si en sobraren, tot i que només n'hi han dos) —i sense buscar més en les hemeroteques— fa por la conclusió: els poders valencians no estan vehiculant precisament valors democràtics i liberals.

Naturalment, a continuació em va vindre al cap l'article de Rafa Ramos i Armengol, «L'antisemitisme espanyol», que reflectix més aviat molt que poc el que podem arribar a sentir en l'hemicicle valencià quan parlen alguns diputats del pp, que tenen un recurs retòric ben adient com a exemple de l'article: qualifiquen els adversaris polítics de traïdors o, si no tant, sempre de venuts als interessos d'un altre país (Catalunya) o de pensar en Catalunya per a importar models a seguir. No fa massa, li ho va dir la diputada Marcos Puig (pp) a Morera Català (bnv)... ¡Vaja, el segon cognom hi convidava! En tot cas, el que més crema de tot això és la indefensió i la falta de rèplica adequada. O puga ser que realment han impregnat la societat valenciana amb eixe prejudici comú. Crec que no seria possible replicar-hi acusant de murcianistes els diputats del pp, ni seria tampoc admissible.

Al capdavall, sembla que aconseguixen difondre eixos prejudicis amb els mitjans del poder polític i, lamentablement, amb la col·laboració inestimable dels qui pretenen també estendre els mateixos prejudicis, però amb unes altres víctimes: no eixim del prejudici. Encara ha d'arribar, doncs, la difusió de les idees i la reflexió sobre els valors dels valencians.

Cap comentari:

Publica un comentari