Ara que els sacsons i el pressupost encara ens ho permeten, continuem visitant restaurants amb ànim cultural i gastronòmic, perquè, de gana, no en tenim mai massa. Divendres passat vam dinar a L'Hamadríada, a València (plaça de Vicent Iborra, 3; en un carreró a l'esquerra entrant des del carrer de Quart).
El local, llevat que el personal decidixca no xarrar, és sorollós, la qual cosa deriva en crits. No m'hi vaig fixar massa, però no vaig notar fum en la part de l'entrada, així que supose que devia ser la zona de no fumadors. Un encert, sens dubte. Desencert, en canvi, el mobiliari, no massa còmode per a les cames. I, és clar, greu desencert, el fet que no tinguen la carta (ni el web) en català. (Vaja, estic segur que algun acadèmic de l'avl deu pensar que això és normal, ¿ei? Aixina anem; això sí, tenim missal.)
Quant al menjar, com que vam triar del menú (ben ajustat), la paella estava recalfada —ja era molt tard, tres i mitja passades—, però bona; l'ensalada escocesa, amb un salmó sentidet; el marmitako una mica descolorit, però saborós; i el magret d'ànet anava a trossos, amb predomini del tros poc tendre. Les postres, limitades a un flam de coco o fruita. I quant al vi, vam triar un sirà, que va resultar agradable (Canforrales), sense més. Tot i el poc entusiasme, és un lloc que caldrà apreciar amb més calma en una altra ocasió.
Quant a altres coses, els alumnes d'Enric —un company valler de viatge— li demanen per què la sigla ppcc no és com la dels eua. Esta són els Estats Units d'Amèrica i l'altra no són els «partits comunistes» sinó els «Països Catalans». Tinc quimera que deu ser una mostra del poc que hem avançat en eixe sentit des que mosatros féiem els mateixos dibuixets a les llibretes: encara mos sentim trencadors i lliures escandalitzant amb eixa utopia —per no dir-ne ja ucronia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada