dijous, 18 d’octubre del 2007

Al valencià, ni aigua...

El valencià, amagat per Francisco Camps
Diuen que ha dit Francisco Camps Ortiz, el president actual de la Generalitat valenciana:

«Per tant, he parlat de la nostra llengua i vaig a parlar de les nostres necessitats d'aigua, on tampoc tenim al nostre costat al Govern d'Espanya, que també és qüestió de recordar. [...]

»Tenim un problema, i és que el nostre interlocutor vàlid, que és l'estat, que és el govern de la nació, no està defensant, ni en matèria d'aigua ni en matèria de cultura ni en matèria, també, d'inversions en infraestructures el nostre pes i les nostres necessitats. I el govern de La Generalitat, a través de la fundació València-regió europea, a través de les presències contínues dels nostres consellers, dels membres del govern, i també a través de la meua presència parlant amb comissaris europeus, amb el president de la Comissió Europea, en el Comité de les Regions, estem fent una defensa constant dels interessos de la Comunitat Valenciana al si de les institucions europees.»

Així, busquem quina fundació és eixa que diu el president i trobem: Fundación Comunidad Valenciana-Región Europea, única denominació que apareix en la capçalera del web.

Polsem la bandereta valenciana i busquem més, perquè el valencià, sempre cal buscar-lo, no està mai a la vista: ni la presentació ni el programa cultural de la fundació ni moltes altres de les seccions tenen versió en valencià.

És a dir, el castellà està defés, en castellà està tot, hi ha d'estar tot. Però el valencià està defés amb la marginació. Tant com diu defendre'l Francisco Camps, eixa és la proporció inversa de la realitat: en valencià només hi ha algunes seccions per casualitat, amagades, com si tingueren vergonya de la llengua del país. Eixa és l'exhibició i la defensa de les senyes d'identitat que fa Camps Ortiz: l'ocultació del valencià i la vergonya d'usar-lo amb normalitat, com una llengua normal i útil.

Com sol ser habitual en molts dirigents del PP, Francisco Camps és un de tants piròmans bombers. Contra el que féu la senyora de Valladolid davant de Carod-Rovira, ell ha dissimulat una mica el seu mateix desinterés per la llengua dels valencians, ja que ha fet l'esforç de parlar-lo —¡i en públic!— alguna vegada, sempre per a fer demagògia, que és l'única utilitat que li troba, pel que sembla.

2 comentaris:

  1. La idea serà estigmatitzar el català, folkloritzar-lo fins que siga simple retòrica buida i inútil, simbologia sense més. No entenc com tenen la barra d'exhibir la seua valencianitat fallera i no sentir la més mínima vergonya. Felicitats pel bloc; t'hi he enllaçat.
    Salut!

    ResponElimina
  2. Hola, company o companya:

    Jo sí que ho entenc, perquè correspon al que dius, i això, al capdavall, es veu que dóna vots, sobretot si els altres estan mirant-se (i que no els els toquen) la unitat, l'accentuació oriental, els demostratius reforçant i altres melics d'on no saben eixir.

    He vist un bloc teu i mereix un «llaç» també.

    ResponElimina