No fa encara massa dies va dimitir Joan Ignasi Pla com a secretari general del PSOE valencià. Fa menys dies algú lloava —crec que en El Punt— la política lingüística que mantenia i aplicava. En canvi, a través d'El Temps algú comentava que Pla va dir, poc abans de la roda de premsa en què anunciava la dimissió, que parlaria en català, i que ja s'apanyarien els mitjans si volien traduir-ho. El comentari tenia una fonament: la seua pràctica lingüística com a dirigent polític, bastant erràtica i confusa.
La veritat és que sentir-lo dimitir en valencià em va sorprendre, perquè jo em pensava que això era la normalitat, però ell mateix havia dut la seua pràctica cap a una normalitat diferent: alternava les llengües sense cap criteri, llevat que el criteri fóra demostrar que el valencià no és una llengua servixca per a tot, sinó que només servixca com a element decoratiu o com a recurs dialèctic quan no n'hi han arguments.
Eixa és la mateixa proposta que fan des del pp Francisco Camps Ortiz o el diputat Soria Mora. Este va tindre el seu moment de glòria enfront d'Ángeles Gloria Marcos Martí —dels dits als fets: les paperetes electorals portaven el seu nom en castellà— quan la diputada d'Esquerra Unida li va retraure:
Que [vosté] segurament no coneix ni estima ni utilitza la nostra llengua.
No va tardar gens Soria Mora en respondre-li:
Jo conec perfectament la nostra llengua, parle en valencià, parle en castellà. El que m’agrada de la Comunitat Valenciana és que no passe com passà fa tres setmanes a Catalunya, a on tiraren a un professional de la televisió o de la ràdio pública catalana perquè no parlava con volien determinades persones.
Afortunadament, senyora Marcos, estem en una comunitat on se pot parlar castellà o valencià sense que ningú te diga res, i per això la gent se sent còmoda en esta comunitat.
I vaig a continuar parlant en castellà, perquè m’apetix, només per això.
Si deixem córrer la seua neura amb els catalunyesos o la referència a Peri Rossi i el seu oblit del que el pp valencià fa en Canal 9 i del refrany que diu «Tant put un all com cent cabeces», observem que a Soria Mora no li apetix parlar en valencià quan ha de tractar qüestions de trellat, només ho fa si es tracta de fer un numeret per a presumir.
Però això ja ho sabíem. El que no sabíem és que calguera donar-li l'ocasió de demostrar cap adhesió amorosa a cap llengua. I eixe és un vici de la diputada d'Esquerra Unida (i d'altres companys seus), que aconseguixen culpabilitzar les víctimes i victimitzar els agressors. Això sí, la diputada sempre diu «palés» en un moment o altre. Es veu que amb eixa parauleta ho té tot resolt.
En canvi, anant aixina, puga ser que el dia que les enquestes diguen que tot el País Valencià coneix el valencià —a l'any del batre...—, ningú no el parle ni l'escriga. Tal com el diputat Soria Mora, perquè no els apetirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada