El diari El País va estrenar ahir un nou format. Entre les novetats més importants, a més del color, molt de color —i de l'accent en la capçalera—, una nova font tipogràfica, Majerit (que crec que té a vore alguna cosa amb Madrid), dissenyada per Mario Feliciano. No glossarem la nova font fent tantes sinestèsies com és costum a l'hora de parlar de tipografia, però podem dir que ens ha semblat un pèl més clara que la Times Roman i que hem pogut comprovar com unes mínimes variacions de tinta per ací i per allà provoquen un canvi de percepció i una millora de la lectura. En canvi altres detallets, com el pal sec entre dos línies per als autors de les notícies m'han semblat un tret decebedor i acosta eixa part al text de consum ràpid. Potser és cosa del meu vici llibresc.
Del contingut del diari no puc dir que haja variat en cap sentit: són més o menys les mateixes persones i la mateixa línia editorial amb qui quasi mai no estic massa d'acord, però que em permeten distingir les opinions de la informació, amb el valor afegit que ells mateixos diuen tindre eixe principi d'actuació i que saben que no el complixen tant com caldria.
En resum, que continuaré llegint-lo quasi cada dia, ja que no he trobat cap alternativa més raonable.
(Per cert, jo no he tingut res a vore amb la dimissió de Joan Ignasi Pla. Semblava que no se n'anava ni amb aigua calenta i ja veus, ha plegat veles amb una bufadeta a l'orella. ¿Els països es renoven?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada