diumenge, 24 de juny de 2007

Plaers lingüístics de Dénia i Gandia

Gambes de Dénia a l'Arrop de Gandia


Entre el plaers lingüístics hi ha, podríem dir, la gastronomia, per no enumerar-ne més. El restaurant Arrop de Gandia ens proporciona un bon exemple d'eixe tipus de plaer amb la cuina de Ricardo Camarena. Com que no és un lloc tan a l'abast econòmic com per a anar-hi totes les setmanes, hem de dir que les dos o tres voltes que ens hi hem acostat, el gaudi sensorial ha estat a una gran altura. L'última vegada, fa unes setmanes, va tindre a més, un complement ben trobat en el vi: un Finca Terrerazo (2000) de Mustiguillo; malauradament, no vam saber triar l'ordre adequat i el Marboré posterior no va resultar tan convincent. L'ordre dels factors és important, tot i que no altere el preu del dinar.

Cal dir que una troballa lingüística és la recepta de l'arrop que hi ha en el vidre que separa la sala de la cuina. Però una mancança que decep una mica és que, contrastant amb el tracte amable i l'explicació detallada que ens fa María del Carmen Bañuls, no disposen encara de carta en català, cosa que esperem que resolguen amb la mateixa elegància amb què han distribuït els espais i la decoració.

Eixe dia no em vaig poder estar de fer-los una foto a unes increïbles gambes de Dénia, fabuloses (i potser irrepetibles) que ens feren evocar la possibilitat de l'esquerra de gestionar racionalment i amb contingut polític el país, tal com crec que s'esdevé a la ciutat costanera de la Marina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada