Tot i que els de Blogger diuen que ja no estan en fase beta, m'espere una miqueta a canviar-me al nou servei.
Aprofite una felicitació rebuda de l'STAPV, perquè crec que està ben trobada, i em servix per a il·lustrar esta entrada.
Com que faig poca cosa més que calfar-me el cap en les correccions d'un diccionari, tinc poc a dir de la vida exterior. Però alguna cosa hi ha, com el dinar esplèndid que ens va obsequiar l'Emili a l'Arrop (Gandia). Delicadeses modernes i tradicionals i molt bon tracte. Cap estridència pretenciosa. I un vidre de la finestra de la cuina gravat amb la recepta de l'arrop, que ens arrelava a la terra. En resum, excel·lent. I a prop d'allí, una botiga amb productes del Comtat, per aprofitar el viatge. I, naturalment, passem per ca Tano i carreguem alguns trossos d'entrepans diversos.
Abans d'això, visita guiada al palau Ducal. La guia (Ana) tenia un problema de llengua, i és que no sabia parlar en valencià, tot i que l'entenia. Es va afectar una mica quan li vam dir que volíem la guia en valencià, però la cosa té remei, no?: que n'aprenga. Al final, no hi havia ningú més i ens la va fer ella. Després, amb les presses, se'ns va oblidar deixar una queixa o suggeriment en eixe sentit. Hi haurem de tornar.
El palau té alguns racons fantàstics, dignes de relat gòtic o de novel·la romàntica, segons els llocs, la sala de balls o de jocs i l'oratori. Manises antigues, poques restes de mobiliari i una història densa.
I acabe assenyalant que note un cert enfit ja de felicitacions de Nadal. Hi ha molta gent que ha descobert enguany la seua vena poètica o artística, cosa que inevitablement pot dur al suïcidi d'alguns. Esperem que la passa siga lleu. Amb tot, recomane aquesta de la Universitat Jaume I.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada