dissabte, 16 de juny del 2007

Temps de ceguera i renúncies

Nous temps per a què?


Posem per cas que estem, dilluns passat, en la caixa del supermercat a València i un antic conseller socialista, Emèrit Bono, ens demana que on hem agafat les cireres, que no les havia vistes. No ens coneixem però se'ns ha adreçat —coherentment amb el seu ideari polític i lingüístic, conseqüent amb la tasca feta durant els anys que van regir la Generalitat, donant exemple de congruència i amb la responsabilitat dels qui han de donar exemple, els polítics— en valencià. Li responem que a l'entrada mateix del supermercat. Poca conversa més.

Esperem que no li sàpia mal que hajam contat l'anècdota. I si no va anar aixina, pot esmenar-nos qualsevol detall que hajam confós. ¡Quasevol! Mentrestant, continuarem vigilant per si ens agafa un atac de ceguera induïda. I d'això va una mica també la foto.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada