Ressaca interminable

Per a acabar d'adobar la ressaca postelectoral, el Blogger m'ha perdut l'esborrany d'entrada que havia escrit fa dos dies i ara m'he de tornar a posar en situació.

Així, repense la ressaca. El resultat electoral estava més que previst —excepte en alguns ajuntaments, on alguna derrota els ha vingut de nou—. No hi ha, doncs, depressió a causa de les votacions.

Vam vore que el PSOE tenia una candidata que va ser capaç de fer reviure la il·lusió amb unes propostes per una València socialment amable, ambientalment sostenible i amb cura per promoure els seus valors històrics, estètics, culturals i, crec, que també pels lingüístics. En canvi, hi havia aspectes negatius d'eixa mateixa candidatura que, ara, posats a fer l'exercici poc arriscat de vaticinar el passat, podríem descriure amb molt d'encert. El primer és l'aterratge massa improvisat de Carmen Alborch, exministra que fou referent en algun temps, però que ara més aviat podia ser considerada un record llegendari per al jovent. I, bé, moltes coses més a dir sobre els budells del PSOE, però ja no hi arribe.

En un altre camp pròxim, ha desaparegut de l'ajuntament de València Esquerra Unida —que té certament un nom paradoxal—, per «mèrits» indubtablement propis. En canvi, el Bloc, que no aconseguix tampoc res en la localitat —immersos en el fracàs d'Alborch—, sí que obté un èxit pragmàtic amb dos diputats en les Corts. Una urgència històrica resolta, supose. Deixem-ho ací.

Fent cap a altres assumptes, per compensar el mareig de les eleccions, he estat capaç de llegir una novel·la, La cançó dels missioners de John le Carré, traduïda per Jordi Cussà —i caldria comentar coses de la traducció i de l'edició—. En honor de dos blocs que m'han atret per algun motiu i que espere que continuen publicant, El Bloc de la Traducció i TraduBits (enllaçats en la columna lateral), penge un fragment del llibre [MP3] que establix una distinció entre un traductor i un «intèrpret de primera».

John le Carré - La cançó dels missioners (fragment)