Estic immers en la desmoralització política... Potser es tracta simplement d'estrés preelectoral agreujat per les enquestes que no baixen del burro de la majoria absoluta del PP. L'enquesta definitiva serà diumenge, i espere que estiga núvol, així potser algú renunciarà a fugir cap a la platja en lloc d'anar a votar.
Mentrestant he rebut una presentació de diapositives (PPT) que pretenia replicar un anunci de l'MTV aparegut i ràpidament eliminat en les televisions americanes. No és gens fort, però juga amb el valor que les societats donem a la vida d'algunes persones. És cosa que apreciem cada dia en les notícies, la diferència entre un tràgic accident de cotxe on moren cinc persones i la rutina de la setantena de morts a l'Iraq o a Trípoli; l'oblit interessat i irresponsable dels 43 morts del metro de València i la persistent insistència en les hemorroides de De Juana Chaos.
El mal de l'assumpte és allò que denunciava fa no massa Núria Ribó en El Club (TV3) sobre la professionalitat impossible dels periodistes actuals, que estan sotmesos al mercantilisme i a la indefensió, però que, pitjor encara, no se n'adonen perquè han estat formats en eixes condicions ambientals.
Me'n vaig adonar deu fer dos anys quan vaig llegir al DISE de la Universitat de València una crònica d'estudiants de periodisme que narrava una sessió del ple de les Corts. Una cosa és que jo no em fixe —per saturació o avorriment professional— en les mentires, falsificacions, recursos demagògics o discursos contradictoris dels diputats que intervenen —promet que si senc una veritat enlluernadora sí que m'hi fixe!—, però un periodista hauria de ser capaç de buscar la notícia en les paraules i els gestos que escolta i observa, en els clevills argumentals o en la manipulació de les dades... No va trobar res a comentar sobre això i es va quedar en la crònica d'una activitat extraescolar.
Per sort, la realitat acaba despertant els sentits d'alguns, a pesar que els governants d'Haití, del Vaticà o del País Valencià tinguen un altre disseny per a la formació dels ciutadans i ciutadanes, siguen periodistes o tintorers. Tal com canta Billy Bragg («Think again»):
In the name of humanity, bitterly torn
In the name of our children as yet to be born
Before we do that which can never be undone I beg of you
Think, think again, and again and again and again and again
Billy Bragg - Think Again Lyrics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada