dijous, 26 de març de 2015

Biolingüística gens degenerativa

Estava començant a fer una recerca de citacions actuals i decimonòniques sobre la «degeneració» de les llengües, que és una d'eixes idees que, quan perds de vista que són simples metàfores instrumentals, acaba podrint-se i trobe que deu arribar a cucar-se. Estava en això, però he topat amb uns articles i llibres de Mendívil Giró i m'he posat a editar-los i a passar-los al Kindle. Per tant, acumule més faena i no em trac la pasta dels dits. Després dels articles d'Abelard Saragossà (sobre el valencià i com podem fer per millora la concepció que en tenim), del llibre de Cooper sobre la gestió de les llengües, he de fer una lectura atenta i reflexiva per a introduir-me en això de la biolingüística, que pareix que siga la contrapart actual respecte de la denominada lingüística cognitiva.

Comence amb un article indicatiu: «El relativismo no es inocuo»; després passaré a: «Vida y milagros de las lenguas»: continuaré amb el Origen, evolución y diversidad de las lenguas. Una aproximación biolingüística; i espere poder arribar a: Gramàtica natural. La gramática generativa i la tercera cultura, que es poden llegir a partir del rebost d'Academia.edu. Vorem fins a on arribe i fins a on degenere.