dissabte, 5 d’abril del 2014

Unes oronelles

La setmana passada n'hi havien ja oronelles per Dénia. Ja n'he vist alguna solta pel centre de València. Els falciots que les fan fora de vora la muralla àrab no tardaran ja massa a arribar. Supose que trobaran la ciutat més o menys igual. Més contaminada, això sí, a pesar de l'augment de l'ús de la bici, amb més solars, més cases deshabitades i mig derruïdes, fins i tot finques acabades des de fa anys i desocupades, com ara en la recta que fa el carrer Sant Tomàs amb el d'En Borràs. Més persianes acatxades de negocis que ja no ho són, perquè ara som no tant austers sinó estafats i, en massa casos, empobrits i degradats. Ara que s'acosten unes eleccions europees hauríem de pensar que l'horitzó europeu és essencial en el camí de la democràcia social i de dret.

Hem de pensar si volem votar uns oligarques cleptocràtics que mos venen l'engany del seu benefici piramidal —tria l'Egipte dels faraons, tria el feudalisme com a inspiració— o uns pusiŀlànimes que es pengen la medalla del progressisme i la solidaritat simplement perquè s'han cregut tant la seua propaganda que aconseguixen amagar-se a ells mateixos els cadirots que ocupen en les entitats bancàries i les mulinacionals energètiques o de la construcció.

Mentres no revisem a fons el sistema d'elecció i de participació ciutadana, doncs, difícilment tindrem res millor que polítics d'amén dels seus interessos partidaris, usufructuaris dels parlaments i dels organismes públics, fenyedors de diners públics que esdevenen pastissos privats, repartidors de caritat a canvi de servilisme. I a pesar de tot, n'hi han amb propostes simples que mos enlluernen, com la participació social que ha desembocat en l'elecció del candidats de Compromís per al Consell Valencià de Cultura. El pastereig psoe-pp té alternatives. I si el psoe deixa de pasterejar... Serà quasi un milacre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada