dimarts, 30 d’abril de 2013

Esmalt d'ungles

No estic massa segur, però no recorde ara haver llegit una explicació per al canvi de color dels teclats que fa uns anys van decidir els fabricants d'ordinadors. Van canviar els teclats de color gris o crema per teclats negre. Diria que ho van fer per motius decoratius, estètics, però no per motius de més bona visibilitat, d'eficiència ni d'ergonomia, només per fer el despatx més mudador.

A pesar d'això, vaig mantindre el meu teclat blanc antic perquè, quan calia, vea més ràpidament les lletres —i sense reflexos—, i a més perquè, casualment, tenia un tecleig més suau. La llàstima és que el teclat vell utilitzava una connexió amb l'ordinador que ja no venia amb l'ordinador que tinc ara. Llavors, els d'informàtica em van buscar un teclat Labtec baratet de color blanc.

Ah, però això era quan n'hi havien diners. Ara el teclat va oblidant les lletres amb què els diputats fan i refan els seus discursos, la tinta de la retòrica parlamentària desapareix, i la llapissera amb què les repasse i el ceŀlo que hi pose damunt acaben formant un grumoll negre que s'enganxa als dits. Però no n'hi han diners, diuen, i si vullc un teclat clar, en tenen un hp de color crema de quan els ordinadors anaven a pedals. El torque amb un drap humit i comence a teclejar: em passe cinc minuts piconant, l'andròmina fa ressonar el la taula, i comencen a fer-me mal els dits. Em tornen el teclat vell.

No n'hi han diners per a un teclat blanc en les Corts. Voré si algú em deixa un poc d'esmalt d'ungles per a fixar les lletres que repinte.

Publica un comentari a l'entrada