divendres, 5 d’abril de 2013

Cosa del poble

Vaig en tren i arribe a Carcaixent. Pareix que siga dia de festa. Silenci, ocells, gos, passes. Estic desendollat i podria ser que no me n'haguera assabentat. Ma mare em diu que no, que és cosa del poble, que no és com València. Em quede un poc estranyat, però deu ser això viure «al poble». I converses de mitja hora per a aclarir si sóc més fredolí i necessite tres corfolls o quina peça de roba calfa més. I sempre els peus gelats. Una sort, el periquito del tendur.