L'anhel del sabater

Per continuar amb curiositats publicades, i fa unes setmanes que volia anotar-ho, el diari El País («El delirio del Anhelo de Sión» de David Alandete, 13.04.2008) dóna una mostra dels petits lapsus que ens aporta l'ús dels processadors de text, principalment la instrucció que reemplaça fragments de text (el fragment «Sión», en concret):

clipped from www.elpais.com

---

según explica Ford Oglesby, de 83 años, granjero de profeSión y que se acaba de unir a la conversación.
[...]
Ambos sobrevolaron el terreno en repetidas ocaSiónes y avistaron a un grupo de hombres reunidos en una explanada.
[...]
Pasó un año de priSión preventiva en una cárcel de Utah curiosamente llamada El Purgatorio.
[...]
Hasta el punto de que tuvo que ser trasladado a la enfermería del centro en diversas ocaSiónes con úlceras sangrantes en las rodillas.
[...]
«hay suficientes indicios para llegar a la concluSión de que los niños han sido víctimas de abusos sexuales en una o más ocaSiónes».
[...]
En una ocaSión le rompió «varias costillas».
[...]
«Él ha dicho que no la conoce de nada», dijo Bill Loader, un agente de superviSión de la libertad condicional de Arizona.

Això no ens ha fe fer ser més condescendents amb nosaltres mateixos —¿més encara?—, però ens permet recordar la dita —inclosa també per Eugeni Reig en Les nostres paraules, i que haurà d'incloure Víctor Pàmies en el seu refranyer— recollida en Llengües vives (núm. 62, setembre 2007; pdf), el butlletí d'actualitat lingüística del sud-oest europeu: aragonés, astur-lleonés, català, euskara, galaico-português, occitan, sardu:

En casa del ferrer, el més mal estraler | En ca'l ferreru, cuchiellu de madera | A cal sabater, sabates de paper | Errementariaren etxean zotza burruntzi | Em casa de ferreiro, espeto de pau | Lo sabatièr es totjorn lo mai mal cauçat | In domo ‘e mastru ‘e ferru, resorza de linna

Saviesa popular amb què també juguen els infants (veg. la fitxa atzar):

Dalt de la teulada hi havia un sabater, que feia les sabates de paper. Quin número vol vosté?... (Tavernes de la Valldigna, Encarna Sansaloni - Zèfir, 23.01.2007; coneguda a la Vall d'Albaida, Ribera Baixa i Plana Baixa).