Els falciots van arribar dissabte passat al centre de València. El diumenge anterior en vaig vore algun allà dalt pegant una volta, però la tropa ha arribat este dissabte. I s'han trobat el mateix centre de València, tot i que una mica més runós, més arruïnat. Fa vora deu anys que senc que la muralla àrab per ací i per allà, que la trauen en fotos com si fóra accessible i els turistes et pregunten per ella, i allà està, envoltada de runes i vegetació —gràcies a això hi ha un espai verd on mirar, una sort casual—, tancada i esdevenint pols, com els desitjos dels habitants del centre, que volíem una ciutat neta, accessible, amb veïns, comerços i vida social. En canvi, l'ajuntament de Rita Barberá ens manté congelats en el temps. I cal dir-ho tot: sembla que guanya les eleccions per a això, i les guanya al mateix centre de València, per a degradar-lo a poc a poc, ple de cotxes per damunt les voreres, caguerades, pintades, contenidors vora les façanes, obres il·legals, pedaços temporals que s'eternitzen, empedrats que ballen i esguiten els líquids que deixen anar gats i gossos.
Aixina que eixe és el centre de la ciutat que es troben els falciots un any més, amb un Partit Popular depredador i encara sense cap alternativa política raonable o somiadora que compartixca la il·lusió de tindre el barri que desitgen els seus veïns resistents i afaenats.
Mentres puge l'escala els diputats estan aplaudint. Més tard sentiré el destrellat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada