La traïció política

L'atimia —que no sé per què els de la GEC escriuen atimía*— era un «acte pel qual era posat fora de la llei el ciutadà culpable de determinades infraccions de dret públic (alta traïció, assassinat, corrupció dels magistrats, deutes al fisc, falsa acusació, etc.) que el privaven dels seus drets cívics fonamentals». He buscat el mot traïció en la GEC i n'hi han exemples concrets i interessants de traïcions documentades, com la de l'entrada croada albigesa, «Carcassona es veié obligada a rendir-se quan el seu vescomte, Ramon Roger, fou pres a traïció mentre parlamentava amb els assetjants», i on es documenta l'expressió «Mateu-los tots, Déu reconeixerà els seus», que explica la GEC que «és llegendària; tanmateix, expressa l'estat d'esperit dels croats, culpables de la mort de milers d'habitants de l'Albigès».

Així, cercant un mot en determinades bases de dades enciclopèdiques o documentals, arribes a trobar coses molt interessants. Per exemple, regirant pel Diari de Sessions de plens de les Corts valencianes, el nostre parlamentet de petita democràcia, podem documentar l'ús del mot traïció (i família) durant la legislatura actual. La curiositat és que, en català, només ha tingut un usuari, Rafael Maluenda Verdú, diputat monoverí del Partit Popular. Com que es comenta sol, remetré el lector a la fitxa corresponent del web Eines de Llengua.

Al País Valencià les infraccions de dret públic no es condemnen sinó que s'escenifiquen, tal com ha fet el conseller González Pons (també del PP) després que el Tribunal Suprem espanyol els tombara una ordre que no revalidava els títols catalans i balears de llengua amb els valencians. Ara ha dit que tornaran a decretar el mateix, i com que el recurs tardarà onze anys a tombar l'ordre, qui dia passa, any empeny. D'això se n'hauria de dir apologia de la prevaricació i una certa atimia no hi vindria malament.

Finalment, com dia Marivaux: «Déu, si en tenen de talent els homes per a no valdre res!».