Les cara i la barra d'Espanya

La cara d'Espanya és polifacètica, per dir-ho d'una manera engrescada. Tal com afirma Ignacio Sotelo en «L'altra cara d'Espanya» (El País, 04.04.2008 dv.), «En cap altre país desenvolupat és tan fàcil blanquejar diners com en Espanya», afirmació que no posarem en dubte, però que podem llegir d'una altra manera si pensem que en altres països puga ser que els diners no tinguen calceta i siguen tots blancs. Comparacions d'eixe tipus, tan de grau i tan poc útils per a res, tenen una versió molt més concloent en les qüestions lingüístiques. El mateix Ignacio Sotelo escriu:

[L]a notícia no és que al País Basc el 86% dels alumnes hagen fet la prova [de l'informe PISA] en castellà, la llengua pròpia de la majoria dels escolars, sinó que l'ensenyament s'impartixca en èuscar, una llengua apresa a l'escola. No farà falta afegir que el que és xocant, i si es vol indignant, no és l'obligació d'aprendre una llengua que, al cap i a la fi, imposa els valors o prejuís —segons el punt de vista que s'adopte— del nacionalisme, sinó que tal com s'esdevenia en les antigues colònies d'Àfrica s'impedixca l'ensenyament en la llengua materna. A pesar dels altíssims costs humans i financers per a aconseguir que la població canvie de llengua, tinc per segur que la major part seguirà comunicant-se en castellà. Si un dia s'assolira la independència, cosa que sembla poc probable, el castellà quedaria enfortit, per paradoxal que parega, de la mateixa manera que a Irlanda el gaèlic no ha desplaçat l'anglés.

Es veu que la llengua és un vector ideològic que activa no sabem ben bé quines neurones i porta a paradoxes i profecies apocalíptiques a pesar de tot ben gratificants. Si la profecia d'Ignacio Sotelo és certa, se n'hauria de felicitar. El titular podria ser:

El govern basc fomenta l'ús del castellà

De fet, els estudis sobre l'ensenyament de llengües indiquen això mateix: s'aprén millor la llengua pròpia —les llengües, en general— aprenent-ne altres. No sabem de què s'indigna Sotelo, doncs, si l'actuació del govern basc aconseguix el que precisament demana el catedràtic excedent de sociologia.

A més a més, segons diu Ignacio Sotelo, l'èuscar transmet valors i prejuís del nacionalisme. No acaba d'aclarir si això és general de totes les llengües o únicament es dóna en este cas. Naturalment, quant al cost humà i financer per a aconseguir que la població canvie de llengua, no cal anar al País Basc,

S'invertixen molts esforços i milions en menystenir i anul·lar els drets lingüístics dels ciutadans no castellanoparlants

perquè en la resta de l'estat espanyol cada dia s'invertixen molts esforços i milions en menystenir i anul·lar els drets lingüístics dels ciutadans no castellanoparlants. Per què deu ser que en lloc de dir que l'anglés va «desplaçar» el gaèlic només es fixe en el fet que el gaèlic, per algun «fosc motiu» —com vorem després— no «desplaça» l'anglés.

D'altra banda, el mateix diari ens porta un alleujament intel·lectual amb una entrevista a Mario Bunge, filòsof i físic:

La conferència de Bunge en Barcelona tractà sobre l'estudi dels problemes des de l'enfocament complex, sistemista, que postula, és a dir: des de la consideració que totes les coses són o un sistema o part d'un sistema; i que per a estudiar-les cal comprendre quatre elements: la composició, l'entorn, l'estructura i el mecanisme. «Els objectes, lluny de ser simples, o d'estar aïllats, són sempre sistema o part d'un sistema», explica. «Per això, tractar d'entendre'ls des d'un punt de vista sectorial o, per contra, massa global, és condemnar-se a l'error, com aquella conductora que es lamentava que el seu cotxe funcionava molt bé, però, per algun fosc motiu, s'embossava en el trànsit».

Ignacio Sotelo no entén quin és el «fosc motiu» que fa que el 86% per cent dels alumnes bascs hagen fet la prova en castellà. I, espai!, que per a poder fer-ho, per a poder triar la llengua, els alumnes n'havien de conéixer més d'una: l'èuscar i el castellà. Per tant, fins i tot sembla que considera indignant que en saberen una altra, de llengua, per cert, la que no és «materna»... Ai, les mares, les dones, encara tindran elles la culpa.