Encara no han arribat els falciots, però els diputats han pegat una volta per les Corts de València. Sabem que els ocells representen algunes coses en el nostre imaginari cultural, són indicis de canvis de temps o, en cas d'absència, són indicis de coses lletges que poden estar passant pel món. A les Corts, en canvi, hi ha molts diputats i diputades que no sabem massa què representen. De fet, això s'esdevé amb la majoria. El sistema electoral de llistes tancades de decisió partidària no dóna més opció. Però, al cap i a la fi, això i la falta de democràcia interna en els partits polítics, no és encara el que és més greu. Fins i tot que hi haja algun imputat o algun delinqüent no és tan greu com puga semblar o vullguen fer vore, perquè confiem que la justícia aclarirà innocències i culpabilitats.
És més greu, però, que els diputats i diputades que han d'aprovar les lleis de la nostra democràcia, les regles de convivència que tots hem de seguir —ells també—, doncs, que eixos diputats i diputades vixquen al marge de la llei, sense cometre necessàriament cap il·legalitat, sinó simplement en connivència política partidària (o familiar) amb altres càrrecs públics que busquen i activen per a ells les caducitats i prescripcions necessàries dels processos administratius, que ajornen els expedients sancionadors fins que la legalitat —comuna i efectiva per a la resta de la ciutadania— ja no pot actuar sobre ells i les seues «irregularitats».
Eixe seria el cas que afecta, segons el diari El País (07.04.2008 dl.), la primera tinenta d'alcaldia de Benidorm i diputada Ángela Barceló:
Benidorm deixa que prescrisga la infracció d'una edil en el seu hotel
La tinenta d'alcaldia realitzà l'obra sense llicència i fora del pla
Aixina mos trobem per tant la ciutadania, preguntant-mos a qui representen eixos polítics que conformen el poder legislatiu, persones que, a més haurien de fiscalitzar l'acció de govern —per a això es supose que servixen les Corts—. Finalment, segons el diari, Ángela Barceló ho troba ben normal, ja que tot Benidorm —diu ella— es troba en la mateixa situació, i, per tant, no li importa aprofitar el desgavell de l'administració pública en què treballa en profit seu. ¿Per a qui tenen valor, doncs, les normes que eixa diputada aprova?
Ja pot Vidal-Beneyto fer articles com «Una dramàtica perversió» (El País, 05.04.2008 ds) i pot ser que li'l firmen molts polítics de bastant anomenada, perquè és fàcil entretindre's a lluitar contra els impossibles o actuar contra polítiques i actes que es troben fora del nostre abast. En canvi, fer rectificar o, en cas contrari, acomiadar una política que accepta la degradació dels serveis públics on treballa i d'on trau benefici privat, això, ¿qui ho resoldrà això?
Si hi pense, fa riure l'article dels Estatuts de govern i règim interior (art. 55.e) que «obliga» els funcionaris de les Corts «a guardar el respecte i consideració deguts als diputats i altres autoritats». Si actuen aixina, ¿què deuen creure que els és degut?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada